El 20 de febrer va fer cent cinquanta anys del naixement de Pompeu Fabra, el codificador de la llengua catalana moderna. Per aquest motiu, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va organitzar un acte d’homenatge davant del bust de Pompeu Fabra al pati de la Casa de Convalescència. Hi van intervenir Joandomènec Ros, president de l’IEC; Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC; Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, i Jordi Mir, membre de la Secció Filològica, que va glossar la figura del Mestre.

«Pompeu Fabra és un homenot del país, pel que va fer per la llengua i pel seu activisme. Avui el volem recordar per la seva important obra de recuperació i transformació del català en una llengua de cultura». Amb aquestes paraules  es va expressar Joandomènec Ros, que va estar l’encarregat d’obrir l’acte d’homenatge a Fabra.

De la mateixa manera, Teresa Cabré va afirmar que «l’any 78 no hauríem pogut començar a caminar, en la normalització del català, si no hi hagués hagut la petjada de Fabra. Ens va deixar una obra a punt per poder-la actualitzar».

En el seu torn, Jordi Mir, va destacar el «sentit de pàtria» de Fabra, a qui va qualificar «d’home provindencial», gràcies a qui «avui ens podem manifestar en una llengua que forma part del patrimoni cultural mundial».

Ester Franquesa va voler«felicitar el país per haver-nos decidit a commemorar l’Any Fabra i fer conèixer al conjunt de la societat el referent complet que era». La directora general de Política Lingüística va destacar Fabra com a «ciutadà compromès amb la llengua i les entitats culturals, socials i polítiques». «La seva va ser una obra de patriota i la seva vida també ho va ser», va cloure.

Per a tancar l’acte, es va escoltar un enregistrament amb paraules de Pompeu Fabra i es va dipositar una corona de llorer davant el seu bust com a distinció honorífica i símbol de reconeixement.

Podeu veure el vídeo de l’acte en aquest enllaç: https://youtu.be/B0ns3lV2fKo

«No podem destriar el Fabra lingüista del Fabra polític o senzillament ciutadà. Tant en el vessant professional com en el més estrictament personal Fabra ha estat sempre un servidor de la nació catalana indestriablement». Amb aquestes paraules es va expressar Joan Martí i Castell, catedràtic de filologia catalana de la Universitat Rovira i Virgili i membre de l’IEC, en el discurs que va pronunciar en l’acte de celebració de la Diada a l’Institut d’Estudis Catalans. També hi van intervenir Joandomènec Ros, president de l’Institut, i Josep Bargalló, conseller d’Ensenyament.

Pompeu Fabra: un exemple infrangible de lleialtat nacional és el títol de la intervenció de Joan Martí i Castell, en què va destacar la relació que tenien per a Fabra els conceptes de llegua i nació, així com la seva activitat política. «Fabra superà la concepció que un idioma és sobretot un mitjà de comunicació i en remarcà el caràcter vertebrador d’un poble. La potència i la unitat de la llengua es corresponen amb la potència i la unitat de la nació».

Martí i Castell va iniciar i acabar el seu discurs «amb el record i la companyia moral dels perseguits, dels exiliats i dels empresonats injustament, perquè defensen legítimament la causa sobiranista», i va parlar també del paper que ha de tenir l’Institut d’Estudis Catalans «davant una situació excepcional». «L’Institut d’Estudis Catalans ha estat, és i ha d’ésser un de sol, i ha estat, és i ha d’ésser de tots, així com la llengua catalana és una de sola i és de tots els qui la tenen com a pròpia, sense excepció», va afirmar.

Sobre «la funció de l’Institut en relació amb l’horitzó de plenitud i llibertat que s’albira per a Catalunya» també en va parlar Joandomènec Ros, president de l’IEC. Ros va destacar que «l’IEC és un dels forjadors de la identitat nacional de Catalunya i dels Països Catalans» i que, com a institució arrelada al país, «s’ha manifestat en més d’una ocasió sobre els drets inalienables que sovint li eren trepitjats, especialment els referits a la llengua, però també altres drets que els països democràtics tenen reconeguts, com el de manifestar la seva voluntat política sense impediments i per les vies acceptades universalment».

Per al seva banda, el conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, es va referir a Pompeu Fabra, com «el mestre que mai no deixa d’aprendre, un exemple dels nostres mestres». Bargalló va recordar que «hem passat un any molt dur, també a l’escola», però ha volgut ressaltar que «demà comencem un altre curs» amb la «voluntat de bastir una ciutadania crítica». El conseller va tancar la intervenció dient que «ens veurem demà i cada dia construint aquest futur immediat que ens espera, que no és un altre que la República catalana».

L’IEC obre les portes per celebrar la Diada

Com cada any, l’IEC va obrir les portes per celebrar la Diada Nacional de Catalunya. Es van poder visitar lliurement les exposicions «Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans» i «Pompeu Fabra. Una llengua completa», i hi va haver visites guiades a l’edifici de la Casa de Convalescència i al jardí Mercè Rodoreda.

Després del discurs de Joan Martí i Castell, es va fer un homenatge a la trobada, del 1939, entre Pompeu Fabra i Pau Casals a Prada, amb la interpretació d’El cant dels ocells de Pau Casals, la Suite per a violoncel sol núm. 3 de J. S. Bach i el cant d’Els segadors per part de Marçal Ayats.

Podeu veure el vídeo de l’acte en aquest enllaç: https://youtu.be/lQ6Z6j6v80w

Discurs de Joan Martí i Castell

Parlament de Joandomènec Ros

Reportatge fotogràfic: http://bit.ly/2Qonz4X

El Portal Pompeu Fabra és una eina fonamental per a difondre la figura i l’obra de Pompeu Fabra, ja que inclou la versió digital de les seves Obres completes (excepte les lexicogràfiques), a més d’informació sobre la seva biografia i els seus treballs lingüístics. El portal dona accés a cada una de les obres de Fabra, a més de permetre cercar una cadena de caràcters (un mot o un conjunt de mots) dins la totalitat de l’obra, un grup d’obres de la mateixa categoria o una obra concreta.

El Portal Pompeu Fabra es va presentar el 5 de març a l’Institut d’Estudis Catalans i és una iniciativa conjunta de l’IEC i la Universitat Pompeu Fabra, amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i s’emmarca dins la celebració del 150è aniversari del naixement de Fabra.

La presentació del Portal Pompeu Fabra va ser a càrrec de Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans; Jaume Casals, rector de la Universitat Pompeu Fabra; Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, i Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC i directora de la Càtedra Pompeu Fabra, que va fer una demostració del funcionament del portal i ha detallat el contingut de la versió digital de les Obres completes de Fabra.

El president de l’IEC, Joandomènec Ros,  va destacar la presentació del Portal Pompeu Fabra com una de les iniciatives previstes dins l’Any Fabra i es va felicitar per l’acord entre l’IEC, la Universitat Pompeu Fabra i el Departament de Cultura per a fer-ho possible. De la mateixa manera, el rector de la UPF, Jaume Casals,  va afirmar que «el Portal Pompeu Fabra cobreix una necessitat, és una eina imprescindible i moderna, i ho fa a través de les tecnologies de la informació i les comunicacions».

Per la seva banda, la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, va destacar que «avui fem universal l’accés a l’obra de Fabra, deu mil pàgines obertes al món. Queda clar que va treballar de manera ingent i ho feu com un deure nacional. També ho ha estat editar-les i ara posar-les en línia». Per a Franquesa, «aquesta obra, com la resta d’iniciatives de l’Any Fabra 2018, han de ser un estímul per a no cedir en cap dels passos que el català ha fet en els darrers anys i, d’aquesta manera, contribuir a l’aspiració del Mestre: que el català tingui el rang que li correspon dins la família de les llengües llatines».

En el seu torn, la presidenta de la Secció Filològica de l’IEC, Teresa Cabré, va explicar que «un valor important del portal és que les obres de Pompeu Fabra es poden llegir lliurement en obert i que, en edició facsímil, es pot veure l’original». Cabré, que  va remarcar que «un altre valor afegit és poder veure com escrivia Fabra, el seu estil», ha explicat que el Portal Pompeu Fabra és un portal obert, que creixerà amb més informacions i nous projectes.

Les Obres completes de Pompeu Fabra

 Les Obres completes de Pompeu Fabra són el resultat d’un projecte de recerca de l’Institut d’Estudis Catalans, la Generalitat de Catalunya i el Govern de les Illes Balears, fruit d’un conveni de col·laboració signat l’any 2002. Els nou volums que les formen (més el desè, que es presentarà al llarg de l’any i inclourà els índexs) recullen des de la bibliografia essencial de Fabra —com ara el Diccionari general de la llengua catalana, les diferents gramàtiques, les Converses filològiques, l’Epistolari o les Normes ortogràfiques aprovades per la Secció Filològica— fins a escrits ignorats i fins i tot inèdits.

 El gramàtic i membre de l’IEC Jordi Mir i —fins a la seva mort— el també membre de l’IEC Joan Solà són els directors de les Obres completes, que durant més d’un decenni van investigar, ordenar i editar l’obra de Pompeu Fabra, fins aquell moment dispersa i difícil de consultar.

Podeu veure el vídeo de l’acte aquí.

El 27 d’abril es va presentar la novel·la gràfica Pompeu Fabra. L’aventura de la llengua a Alacant.

A les 12.30 del migdia es va fer una primera presentació a la Facultat d’Educació de la Universitat d’Alacant. Hi van intervenir Gemma Pauné Xuriguera, autora del guió i dels textos, i Oriol Garcia Quera, autor de les il·lustracions, a més d’Eduard Baile i Vicent Brotons, professors de la Universitat d’Alacant.

A les 19.30 hores el llibre es va presentar al Centre Cultural de Novelda. Hi van intervenir també els autors,  presentats per Brauli Montoya, delegat de l’IEC a Alacant.

Pompeu Fabra. L’aventura de la llengua és una iniciativa de l’Institut d’Estudis Catalans i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), editada per Rafael Dalmau, Editor, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El llibre vol fer conèixer al gran públic la figura de Pompeu Fabra i difondre’n el valor cultural i social i el que va significar per a la llengua, la cultura i la societat catalanes. L’obra presenta un personatge polifacètic i permet entendre el valor de la tasca lingüística de Fabra, encara vigent, d’una manera amena i assequible.

Amb la combinació de pàgines de còmic i de text, els autors han trenat un relat que permet resseguir la biografia de Fabra d’imatge en imatge. El lector també anirà descobrint alguns dels companys de viatge que van ser determinants a la seva vida i indrets que li eren quotidians.

El còmic recrea tres moments de la vida del Mestre (joventut, edat adulta i maduresa) i el presenta en acció, cosa que facilita la complicitat del lector amb la seva vida i treball. En el camp gràfic, les il·lustracions ens mostren en color una època que generalment imaginem en blanc i negre.

Els autors

Oriol Garcia Quera, autor de les il·lustracions, és un reconegut dibuixant de còmic històric que ha recreat, amb rigor i habilitat, episodis importants del passat, com ara Barcelona 1706-1714. Dietari d’un adroguer, Terra de frontera. Olèrdola 1058 i Cessetans. Entre Roma i Cartago (els dos últims, publicats en aquesta mateixa col·lecció).

Gemma Pauné Xuriguera, autora del guió i dels textos, és llicenciada en filologia catalana i en filosofia per la Universitat de Barcelona. Ha centrat una part de la carrera professional en l’àmbit de la llengua i és una apassionada per l’obra de Fabra.