Any Pompeu Fabra a l'IEC

L’activitat política de Pompeu Fabra centra la Diada a l’IEC

comunicacio — Tue, 18 Sep 2018 14:17:04 +0000

«No podem destriar el Fabra lingüista del Fabra polític o senzillament ciutadà. Tant en el vessant professional com en el més estrictament personal Fabra ha estat sempre un servidor de la nació catalana indestriablement». Amb aquestes paraules es va expressar Joan Martí i Castell, catedràtic de filologia catalana de la Universitat Rovira i Virgili i membre de l’IEC, en el discurs que va pronunciar en l’acte de celebració de la Diada a l’Institut d’Estudis Catalans. També hi van intervenir Joandomènec Ros, president de l’Institut, i Josep Bargalló, conseller d’Ensenyament.

Pompeu Fabra: un exemple infrangible de lleialtat nacional és el títol de la intervenció de Joan Martí i Castell, en què va destacar la relació que tenien per a Fabra els conceptes de llegua i nació, així com la seva activitat política. «Fabra superà la concepció que un idioma és sobretot un mitjà de comunicació i en remarcà el caràcter vertebrador d’un poble. La potència i la unitat de la llengua es corresponen amb la potència i la unitat de la nació».

Martí i Castell va iniciar i acabar el seu discurs «amb el record i la companyia moral dels perseguits, dels exiliats i dels empresonats injustament, perquè defensen legítimament la causa sobiranista», i va parlar també del paper que ha de tenir l’Institut d’Estudis Catalans «davant una situació excepcional». «L’Institut d’Estudis Catalans ha estat, és i ha d’ésser un de sol, i ha estat, és i ha d’ésser de tots, així com la llengua catalana és una de sola i és de tots els qui la tenen com a pròpia, sense excepció», va afirmar.

Sobre «la funció de l’Institut en relació amb l’horitzó de plenitud i llibertat que s’albira per a Catalunya» també en va parlar Joandomènec Ros, president de l’IEC. Ros va destacar que «l’IEC és un dels forjadors de la identitat nacional de Catalunya i dels Països Catalans» i que, com a institució arrelada al país, «s’ha manifestat en més d’una ocasió sobre els drets inalienables que sovint li eren trepitjats, especialment els referits a la llengua, però també altres drets que els països democràtics tenen reconeguts, com el de manifestar la seva voluntat política sense impediments i per les vies acceptades universalment».

Per al seva banda, el conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, es va referir a Pompeu Fabra, com «el mestre que mai no deixa d’aprendre, un exemple dels nostres mestres». Bargalló va recordar que «hem passat un any molt dur, també a l’escola», però ha volgut ressaltar que «demà comencem un altre curs» amb la «voluntat de bastir una ciutadania crítica». El conseller va tancar la intervenció dient que «ens veurem demà i cada dia construint aquest futur immediat que ens espera, que no és un altre que la República catalana».

L’IEC obre les portes per celebrar la Diada

Com cada any, l’IEC va obrir les portes per celebrar la Diada Nacional de Catalunya. Es van poder visitar lliurement les exposicions «Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans» i «Pompeu Fabra. Una llengua completa», i hi va haver visites guiades a l’edifici de la Casa de Convalescència i al jardí Mercè Rodoreda.

Després del discurs de Joan Martí i Castell, es va fer un homenatge a la trobada, del 1939, entre Pompeu Fabra i Pau Casals a Prada, amb la interpretació d’El cant dels ocells de Pau Casals, la Suite per a violoncel sol núm. 3 de J. S. Bach i el cant d’Els segadors per part de Marçal Ayats.

Podeu veure el vídeo de l’acte en aquest enllaç: https://youtu.be/lQ6Z6j6v80w

Discurs de Joan Martí i Castell

Parlament de Joandomènec Ros

Reportatge fotogràfic: http://bit.ly/2Qonz4X

Homenatge a Enric Valor i Pompeu Fabra a l’Alt del Guisop

comunicacio — Fri, 31 Aug 2018 11:05:22 +0000

Per vuitena vegada, des del 2011, el 22 d’agost una seixantena de persones d’arreu del País Valencià van pujar a l’Alt de Guisop per retre homenatge a l’escriptor i gramàtic Enric Valor. Enguany, coincidint amb celebració del 150 aniversari del naixement de Pompeu Fabra, es va evocar també la figura de Fabra i es recordà la seva influència en l’elaboració de les obres sobre llengua d’Enric Valor.

En l’acte d’homenatge, es va lloar l’obra i la figura d’Enric Valor, i «tot el que representa de compromís per a la llengua i la cultura dels valencians, d’estima per la terra i el seu paisatge, i d’enfortiment de les arrels identitàries.»

Pel que fa a la seva relació amb Fabra, es van recordar les paraules de Brauli Montoya, delegat de l’IEC a Alacant, que el considera l’autor «més estrictament fabrià» i les de Vicent Pitarch, delegat de l’IEC a Castelló, com a «divulgador de l’obra fabriana», així com el seu paper en l’adaptació de les propostes gramaticals a la realitat valenciana i la seva contribució alDiccionari General de la Llengua catalana.

L’acte va ser convocar pel Centre Cultural Castellut, l’Ateneu Republicà de Petrer, El Tempir d’Elx, El Teix d’Ibi, la Cíviva d’Alacant, la Coordinadora de l’Alcoià i el Comptat pel valencià, la Càtedra Enric Valor de la UA i el Col·lectiu Gent de Valor.

Més informació a la crònica de Josep Daniel Climent: http://bit.ly/2NxnQ3O

La relació de Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans, en una exposició a la Casa de Convalescència

comunicacio — Thu, 26 Jul 2018 07:00:53 +0000

El president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, i el president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros, van inaugurar el 23 de juliol, a la Casa de Convalescència, l’exposició «Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans». Amb aquesta exposició l’IEC posa a l’abast del públic una mostra dels materials i dels documents del seu arxiu com a contribució a l’Any Fabra. A l’acte també van assistir la consellera de Cultura, Laura Borràs; la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, i l’Equip de Govern de l’IEC.

Joandomènec Ros va recordar que «l’IEC va tenir Fabra com un dels membres fundadors: va ser president de la Secció Filològica i també de l’IEC. Mostrar la tasca que va dur a terme mentre va ser a l’IEC ha estat l’objectiu de l’exposició: volíem “treure Fabra de l’Arxiu”». El president de l’IEC va explicar la tasca de digitalització que s’està duent a terme «perquè des d’arreu en sigui fàcil la consulta. Fabra va fer la seva obra immensa per posar el català a l’alçària de les altres llengües del món, i ara, des de tot el món, es podrà consultar la seva obra. Hem fet feina i no ens quedarem aquí. Caminarem per enfortir, conèixer i fer que s’utilitzi la nostra llengua». El president de la Generalitat, Quim Torra, va manfiestar que «avui estem homenatjant una de les personalitats més importants del país, com a lingüista i com a ciutadà. Pompeu Fabra representa l’esperit d’excel·lència i representa allò que aquest govern pretén impulsar: construir la bastida del nou país republicà sobre els conceptes de llibertat, cultura i talent». L’exposició presenta documents i materials que l’Institut d’Estudis Catalans conserva, com ara una mostra de les 14.751 fitxes redactades a mà per Pompeu Fabra, destinades a l’elaboració del Diccionari general de la llengua catalana, publicat l’any 1932. L’exposició ensenya també diversos actes en què Pompeu Fabra va representar l’IEC quan n’era el president, els indrets des d’on elaborava els materials que havien de desembocar en les seves obres i els reconeixements i homenatges que va rebre mentre va ser a l’IEC. També exhibeix les publicacions de l’època en què va ser a l’Institut i els nou volums que constitueixen les seves Obres completes (2005-2013), publicades sota la direcció de Jordi Mir i Joan Solà, amb la col·laboració de trenta especialistes i de la Universitat Pompeu Fabra i l’impuls de la Generalitat de Catalunya, i que recullen tota la seva producció en un total de deu mil pàgines impreses. L’exposició es podrà visitar lliurement a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, de Barcelona) del 24 al 27 de juliol i del 20 al 31 d’agost, de 10 a 14 h; i a partir del 3 de setembre, de 10 a 19 h. Juntament amb aquesta mostra també es podrà visitar l’exposició «Pompeu Fabra. Una llengua completa», cedida per la Direcció General de Política Lingüística a l’IEC. També dins el marc de l’Any Fabra, l’Institut d’Estudis Catalans organitzarà els dies 14, 15 i 16 de novembre el Simposi Pompeu Fabra, en què es presentaran diferents aspectes de la persona, la vida i l’obra de Fabra, i la situaran en el període polític, social i cultural que li va tocar viure. Vídeo de l’acte Discurs del president de l’IEC, Joandomènec Ros Fotografies

samuri — Wed, 04 Jul 2018 11:47:19 +0000

L’IEC celebrarà els dies 14, 15 i 16 de novembre el Simposi Pompeu Fabra, en el qual es presentaran durant tres jornades diferents aspectes de la persona, la vida i l’obra de Pompeu Fabra i la situaran en el període polític, social i cultural que li va tocar viure.

L’assistència a les sesions és gratuïta, però cal inscriure-s’hi a partir del 3 de setembre.

Programa del Simposi

El Simposi s’emmarca dins l’Any Pompeu Fabra, declarat per la Generalitat de Catalunya, que commemora els cent cinquanta anys del seu naixement i els cent de la publicació de la Gramàtica catalana.

El còmic ‘Pompeu Fabra. L’aventura de la llengua’, a Alacant

comunicacio — Wed, 25 Apr 2018 09:14:33 +0000

El 27 d’abril es va presentar la novel·la gràfica Pompeu Fabra. L’aventura de la llengua a Alacant.

A les 12.30 del migdia es va fer una primera presentació a la Facultat d’Educació de la Universitat d’Alacant. Hi van intervenir Gemma Pauné Xuriguera, autora del guió i dels textos, i Oriol Garcia Quera, autor de les il·lustracions, a més d’Eduard Baile i Vicent Brotons, professors de la Universitat d’Alacant.

A les 19.30 hores el llibre es va presentar al Centre Cultural de Novelda. Hi van intervenir també els autors, presentats per Brauli Montoya, delegat de l’IEC a Alacant.

Pompeu Fabra. L’aventura de la llengua és una iniciativa de l’Institut d’Estudis Catalans i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), editada per Rafael Dalmau, Editor, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El llibre vol fer conèixer al gran públic la figura de Pompeu Fabra i difondre’n el valor cultural i social i el que va significar per a la llengua, la cultura i la societat catalanes. L’obra presenta un personatge polifacètic i permet entendre el valor de la tasca lingüística de Fabra, encara vigent, d’una manera amena i assequible.

Amb la combinació de pàgines de còmic i de text, els autors han trenat un relat que permet resseguir la biografia de Fabra d’imatge en imatge. El lector també anirà descobrint alguns dels companys de viatge que van ser determinants a la seva vida i indrets que li eren quotidians.

El còmic recrea tres moments de la vida del Mestre (joventut, edat adulta i maduresa) i el presenta en acció, cosa que facilita la complicitat del lector amb la seva vida i treball. En el camp gràfic, les il·lustracions ens mostren en color una època que generalment imaginem en blanc i negre.

Els autors

Oriol Garcia Quera, autor de les il·lustracions, és un reconegut dibuixant de còmic històric que ha recreat, amb rigor i habilitat, episodis importants del passat, com ara Barcelona 1706-1714. Dietari d’un adroguer, Terra de frontera. Olèrdola 1058 i Cessetans. Entre Roma i Cartago (els dos últims, publicats en aquesta mateixa col·lecció).

Gemma Pauné Xuriguera, autora del guió i dels textos, és llicenciada en filologia catalana i en filosofia per la Universitat de Barcelona. Ha centrat una part de la carrera professional en l’àmbit de la llengua i és una apassionada per l’obra de Fabra.

Vermuts literaris a Castelló dedicats a Pompeu Fabra

comunicacio — Wed, 25 Apr 2018 09:13:49 +0000

Amb la primavera tornen, un any més, els vermuts literaris, una iniciativa de la Delegació de Castelló de l’IEC i Castelló per la Llengua que ens convida a acostar-nos a la lectura en valencià des d’un vessant lúdic, a partir de converses disteses i de proximitat amb els autors, mentre fem l’aperitiu a la fresca.

En aquesta ocasió, les entitats han decidit sumar-se a la commemoració de l’Any Pompeu Fabra, que se celebra el 2018 coincidint amb els cent cinquanta anys del naixement del lingüista i gramàtic i els cent anys de la publicació de la Gramàtica catalana. Fabra va ser el capdavanter de la codificació de la llengua catalana empresa per l’Institut d’Estudis Catalans i assumida com a pròpia per al valencià a partir de les Normes de Castelló, signades en aquesta ciutat l’any 1932.

Es faran dos vermuts literaris: el dissabte 28 d’abril i el dissabte 19 de maig, al pati de la Casa de Cultura, al carrer d’Antoni Maura, 4, de Castelló de la Plana.

El primer dissabte es presentarà la novel·la gràfica Pompeu Fabra. L’aventura de la llengua (Rafael Dalmau, 2018), a càrrec de Gemma Pauné Xuriguera, autora del guió i dels textos, i Oriol Garcia Quera, autor de les il·lustracions.

El segon vermut serà una conferència col·loqui sobre la influència de Fabra en el valencianisme de preguerra, titulada «Pompeu Fabra, l’autoritat admirada pel valencianisme», que impartirà Vicent Pitarch, membre de la Secció Filològica de l’IEC i delegat d’aquesta institució a Castelló.

Aquí en podeu consultar el cartell.

Mercè Rodoreda torna a l’IEC

comunicacio — Wed, 25 Apr 2018 07:22:01 +0000

Dos cops l’any, l’Institut d’Estudis Catalans ret homenatge a Mercè Rodoreda: a l’octubre, per commemorar-ne el naixement (el dia 10), i a l’abril, que és el mes en què va morir. Enguany, el 12 d’abril l’IEC ha obert les portes perquè tothom qui volgués es pogués apropar a conèixer una mica més l’obra de l’escriptora, amb l’espectacle de text i dansa Entre viatges i flors, la lectura de Cartes de guerra i d’exili (1934-1960) i una visita guiada al Jardí Mercè Rodoreda.

A les 11 del matí va començar, al pati de la Casa de Convalescència, l’espectacle Entre viatges i flors, de Natàlia Vignatti i Jordi Ribot Thunnissen, que va sumar dansa i text a partir de l’obra Viatges i flors de Mercè Rodoreda. La peça va ser interpretada per Laura Lliteras, Marina Fullana, Joel Mesa, Carlos Roncero i Laura Pujolàs, i va crear un univers poètic particular, entre la literalitat i l’abstracció, que respectava «el color melancòlic que es desprèn dels textos seleccionats, tenyits de tristesa per l’absurd de la guerra».

A les 12 del migdia es va iniciar la lectura pública de Cartes de guerra i d’exili (1934-1960), publicades per la Fundació Mercè Rodoreda l’any 2017, a cura de Carme Arnau. Les cartes són textos des d’on es pot seguir de prop la vida de la novel·lista i la dels seus corresponsals, com ara Carles Pi-Sunyer i Armand Obiols, entre d’altres.

La jornada, organitzada per l’Institut d’Estudis Catalans i la Fundació Mercè Rodoreda, i que s’inclou dins la commemoració de l’Any Pompeu Fabra, va acabar amb una visita guiada al Jardí Mercè Rodoreda de l’IEC.

Espai Pompeu Fabra de l’IEC

comunicacio — Thu, 22 Feb 2018 10:50:34 +0000

El web Espai Pompeu Fabra recull els materials relacionats amb Fabra, procedents de l’Arxiu de l’Institut d’Estudis Catalans, els quals pretenen reflectir la seva vinculació amb la institució i la seva valuosa aportació en l’àmbit de la llengua catalana.

S’hi pot consultar el fons documental relatiu a Pompeu Fabra de l’Arxiu de l’IEC, així com les fitxes originals manuscrites que Fabra va redactar per a elaborar el Diccionari. També permet fer una visita virtual a l’Espai Fabra de l’Institut.

Pompeu Fabra va ser membre de l’Institut d’Estudis Catalans i un dels set membres fundadors de la Secció Filològica l’any 1911, de la qual va ser president des del 1917 fins al 1948, any de la seva mort. També va ser president de l’IEC, rotativament, des de l’any 1917 fins a l’any 1939.

Les obres normatives de la llengua catalana, a la Ruta Fabra

comunicacio — Wed, 21 Feb 2018 13:17:43 +0000

El dia 17 de febrer hi va haver una Ruta Fabra a Prada, en què l’Institut d’Estudis Catalans hi col·laborà amb el regal de dos jocs de la tríada d’obres normatives de la llengua catalana (el diccionari, la gramàtica i l’ortografia), que van ser sortejats entre els assistents.

Durant tot el dia es van recórrer els indrets més representatius de la vida i la mort a l’exili del pare de la normativa moderna del català, com la seva tomba, la casa on va viure els primers mesos, o l’església on se’n va oficiar el funeral.

La visita a Prada forma part de la Ruta Pompeu Fabra, una ruta cultural, a peu, entorn dels episodis més rellevants de la vida i l’obra de Pompeu Fabra. Aquesta ruta té set parades relacionades amb la infància, els estudis i el lleure del Mestre, així com la seva relació amb L’Avenç, l’Ateneu, el Centre Excursionista de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans.

Per a més informació: http://www.rutapompeufabra.com

Es presenta el Portal Pompeu Fabra, que difon i fa més accessible l’obra de Fabra

comunicacio — Mon, 12 Feb 2018 15:44:30 +0000

El Portal Pompeu Fabra és una eina fonamental per a difondre la figura i l’obra de Pompeu Fabra, ja que inclou la versió digital de les seves Obres completes (excepte les lexicogràfiques), a més d’informació sobre la seva biografia i els seus treballs lingüístics. El portal dona accés a cada una de les obres de Fabra, a més de permetre cercar una cadena de caràcters (un mot o un conjunt de mots) dins la totalitat de l’obra, un grup d’obres de la mateixa categoria o una obra concreta.

El Portal Pompeu Fabra es va presentar el 5 de març a l’Institut d’Estudis Catalans i és una iniciativa conjunta de l’IEC i la Universitat Pompeu Fabra, amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i s’emmarca dins la celebració del 150è aniversari del naixement de Fabra.

La presentació del Portal Pompeu Fabra va ser a càrrec de Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans; Jaume Casals, rector de la Universitat Pompeu Fabra; Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, i Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC i directora de la Càtedra Pompeu Fabra, que va fer una demostració del funcionament del portal i ha detallat el contingut de la versió digital de les Obres completes de Fabra.

El president de l’IEC, Joandomènec Ros, va destacar la presentació del Portal Pompeu Fabra com una de les iniciatives previstes dins l’Any Fabra i es va felicitar per l’acord entre l’IEC, la Universitat Pompeu Fabra i el Departament de Cultura per a fer-ho possible. De la mateixa manera, el rector de la UPF, Jaume Casals, va afirmar que «el Portal Pompeu Fabra cobreix una necessitat, és una eina imprescindible i moderna, i ho fa a través de les tecnologies de la informació i les comunicacions».

Per la seva banda, la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, va destacar que «avui fem universal l’accés a l’obra de Fabra, deu mil pàgines obertes al món. Queda clar que va treballar de manera ingent i ho feu com un deure nacional. També ho ha estat editar-les i ara posar-les en línia». Per a Franquesa, «aquesta obra, com la resta d’iniciatives de l’Any Fabra 2018, han de ser un estímul per a no cedir en cap dels passos que el català ha fet en els darrers anys i, d’aquesta manera, contribuir a l’aspiració del Mestre: que el català tingui el rang que li correspon dins la família de les llengües llatines».

En el seu torn, la presidenta de la Secció Filològica de l’IEC, Teresa Cabré, va explicar que «un valor important del portal és que les obres de Pompeu Fabra es poden llegir lliurement en obert i que, en edició facsímil, es pot veure l’original». Cabré, que va remarcar que «un altre valor afegit és poder veure com escrivia Fabra, el seu estil», ha explicat que el Portal Pompeu Fabra és un portal obert, que creixerà amb més informacions i nous projectes.

Les Obres completes de Pompeu Fabra

Les Obres completes de Pompeu Fabra són el resultat d’un projecte de recerca de l’Institut d’Estudis Catalans, la Generalitat de Catalunya i el Govern de les Illes Balears, fruit d’un conveni de col·laboració signat l’any 2002. Els nou volums que les formen (més el desè, que es presentarà al llarg de l’any i inclourà els índexs) recullen des de la bibliografia essencial de Fabra —com ara el Diccionari general de la llengua catalana, les diferents gramàtiques, les Converses filològiques, l’Epistolari o les Normes ortogràfiques aprovades per la Secció Filològica— fins a escrits ignorats i fins i tot inèdits.

El gramàtic i membre de l’IEC Jordi Mir i —fins a la seva mort— el també membre de l’IEC Joan Solà són els directors de les Obres completes, que durant més d’un decenni van investigar, ordenar i editar l’obra de Pompeu Fabra, fins aquell moment dispersa i difícil de consultar.

Podeu veure el vídeo de l’acte aquí.