«No podem destriar el Fabra lingüista del Fabra polític o senzillament ciutadà. Tant en el vessant professional com en el més estrictament personal Fabra ha estat sempre un servidor de la nació catalana indestriablement». Amb aquestes paraules es va expressar Joan Martí i Castell, catedràtic de filologia catalana de la Universitat Rovira i Virgili i membre de l’IEC, en el discurs que va pronunciar en l’acte de celebració de la Diada a l’Institut d’Estudis Catalans. També hi van intervenir Joandomènec Ros, president de l’Institut, i Josep Bargalló, conseller d’Ensenyament.
Pompeu Fabra: un exemple infrangible de lleialtat nacional és el títol de la intervenció de Joan Martí i Castell, en què va destacar la relació que tenien per a Fabra els conceptes de llegua i nació, així com la seva activitat política. «Fabra superà la concepció que un idioma és sobretot un mitjà de comunicació i en remarcà el caràcter vertebrador d’un poble. La potència i la unitat de la llengua es corresponen amb la potència i la unitat de la nació».
Martí i Castell va iniciar i acabar el seu discurs «amb el record i la companyia moral dels perseguits, dels exiliats i dels empresonats injustament, perquè defensen legítimament la causa sobiranista», i va parlar també del paper que ha de tenir l’Institut d’Estudis Catalans «davant una situació excepcional». «L’Institut d’Estudis Catalans ha estat, és i ha d’ésser un de sol, i ha estat, és i ha d’ésser de tots, així com la llengua catalana és una de sola i és de tots els qui la tenen com a pròpia, sense excepció», va afirmar.
Sobre «la funció de l’Institut en relació amb l’horitzó de plenitud i llibertat que s’albira per a Catalunya» també en va parlar Joandomènec Ros, president de l’IEC. Ros va destacar que «l’IEC és un dels forjadors de la identitat nacional de Catalunya i dels Països Catalans» i que, com a institució arrelada al país, «s’ha manifestat en més d’una ocasió sobre els drets inalienables que sovint li eren trepitjats, especialment els referits a la llengua, però també altres drets que els països democràtics tenen reconeguts, com el de manifestar la seva voluntat política sense impediments i per les vies acceptades universalment».
Per al seva banda, el conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, es va referir a Pompeu Fabra, com «el mestre que mai no deixa d’aprendre, un exemple dels nostres mestres». Bargalló va recordar que «hem passat un any molt dur, també a l’escola», però ha volgut ressaltar que «demà comencem un altre curs» amb la «voluntat de bastir una ciutadania crítica». El conseller va tancar la intervenció dient que «ens veurem demà i cada dia construint aquest futur immediat que ens espera, que no és un altre que la República catalana».
L’IEC obre les portes per celebrar la Diada
Com cada any, l’IEC va obrir les portes per celebrar la Diada Nacional de Catalunya. Es van poder visitar lliurement les exposicions «Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans» i «Pompeu Fabra. Una llengua completa», i hi va haver visites guiades a l’edifici de la Casa de Convalescència i al jardí Mercè Rodoreda.
Després del discurs de Joan Martí i Castell, es va fer un homenatge a la trobada, del 1939, entre Pompeu Fabra i Pau Casals a Prada, amb la interpretació d’El cant dels ocells de Pau Casals, la Suite per a violoncel sol núm. 3 de J. S. Bach i el cant d’Els segadors per part de Marçal Ayats.
Podeu veure el vídeo de l’acte en aquest enllaç: https://youtu.be/lQ6Z6j6v80w
Discurs de Joan Martí i Castell
Reportatge fotogràfic: http://bit.ly/2Qonz4X